Oct 312010
 

Mala setmana, aquesta.  Ahir van enterrar Marcelino Camacho.

En una època de greu desprestigi dels sindicats, Camacho ens ha fet girar els ulls cap a un temps de personatges coherents que van fer possible la recuperació dels drets segrestats pel franquisme.

Avui, quan els nostres sindicalistes no van més enllà de jugar-se uns bons resultats electorals i una presència social que els permeti conservar el poder, en un temps en què sembla que hem de renunciar a tot allò que ha costat tant de guanyar, esdevé balsàmic redordar aquells que pels sus ideals, amb la coherència per bandera, es van jugar, per aquets drets, per aquesta justícia social, senzillament, la vida.

Avui he tornat a mirar amb un afecte molt especial un vell jersei roig, de llana, que tinc.  No sé si es porta, però a mi m’agrada.

css.php