«Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix». Veient la situació política i social del país, m’ha vingut al cap aquesta frase atribuïda a Albert Einstein, que em sembla més que adequada per als temps que corren. I és que em costa creure que es pugui aconseguir res de nou si seguim entestats en maneres de fer, i també en noms, que sabem perfectament fins on arriben.
Eleccions avançades a la vista (per variar), i espero amb delit les llistes per constatar, de manera clara i inequívoca, que poc ball de noms presentaran respecte a les de la darrera cita amb les urnes (de la qual no fa tant, dit sigui de passada). I després de les llistes, voldré fer una repassada a les propostes dels programes, tot i que veient i escoltant el que corre aquests dies, ben poques novetats cal esperar.
Si tot això que dic acaba sent més o menys cert, mala peça al teler per a un país que ha perdut, o va perdent (siguem optimistes) la sobirania energètica, la sobirania hídrica, la sobirania lingüística, la sobirania educativa, la sobirania sanitària, la sobirania audiovisual, la sobirania alimentària i tantes i tantes preteses sobiranies, però que aspira a ser políticament sobirà. Ja em direu com i amb qui.
Fa massa que fem el mateix i amb les mateixes persones. Però no hi ha canvis a la vista. Per tant, ja sabem què ens espera, si més no, en el futur més immediat, malgrat els cants de sirena que venen i van, però que mai no arriben enlloc. És trist, però en aquests bancals i amb aquests bous haurem de seguir llaurant. Per a quan un tractor ben gros, per molt que ens puguem estimar la bèstia que ha mogut l’arada fins a avui? Els pagesos en saben força, quan cal canviar, per avançar. La classe política es veu que no, o que no ho vol saber, no fos cas que es perdessin bous i esquelles. Millor la confortable roda del hàmster, oi que sí?
