Ho mirem com ho mirem, el Nadal és la celebració d’una nova naixença, ja sigui la d’un nen en un humil estable, ja sigui la de les encara tímides llums que anuncien el llarg camí a la primavera. Potser no és tanta casualitat que el Nadal s’esdevingui una setmana abans d’un altre naixement: el d’un nou any. Aleshores sí que tot esclata i recomença. Es tanca definitivament un cicle i se n’obre un altre nou de trinca.
Creients i no creients celebrem, doncs, aquest inici d’alguna cosa prou important a les nostres vides, aquesta esperança, i ho fem voltats de llum, de llumetes de colors i de la claror dels ulls innocents dels infants, amb independència de l’edat que tinguin, perquè, més amagat o no tant, sempre hi ha un nen petit a dins nostre, que de tant en tant treu el nas, perquè no vol restar eternament amagat.
I és aquí que ara mateix hi som. Esperant els que han d’arribar, parant taula i cadira per a tothom que avui voldrà compartir temps, il·lusions i somriures amb nosaltres. Avui traurem el millor que tenim, i el millor de nosaltres, perquè avui volem que tothom se senti a gust i còmode al nostre costat. Avui volem que tot, absolutament tot, sigui llum, només llum i esperança.
A taula, o abans i tot, recordarem els que ja no hi seran, i brindarem per nosaltres, pel present i pel que ha de venir, que volem net i lluminós, sense cap ombra ni neguit, i encara que sabem que no serà ben bé així, tant li fa, perquè avui és Nadal, i cada ovella té el seu corral, i tot s’hi val. I és al nostre corral, al nostre portal, amb els nostres, que ens sabem segurs i estimats, per damunt de tot i de tothom.
Ja ho va deixar escrit Josep Maria de Sagarra: «Nadal ens ha pintat el rostre / amb un vermell precís i decidit / i ens dóna un sentiment de llar, de sostre, / de terra, de nissaga i d’esperit.»
Que mai no ens falti aquest Nadal.
