Batalla campal entre partits per mirar d’assolir quotes de poder als ajuntaments i diputacions. Pactes, més pactes, acords i desacords, línies vermelles que avui ho són i de les que demà ningú no s’enrecorda… i finalment, per si fos poc, propostes de repartiment de les alcaldies entre dos o, fins i tot, entre tres. És a dir: tothom a «pillar» per torns.
És decebedor constatar, un cop més, que la finalitat última de la política, o dels grups polítics, tot sovint és senzillament arribar al poder, o conservar-lo, segons el cas, pagant el preu de la incongruència, de la renúncia a suposats principis, o de l’abandonament de tot allò que ahir semblava sagrat i que avui és només moneda de canvi.
Davant d’aquest panorama, que admeto que ben poc m’interessa, la pregunta és: on queda el benestar de la població, les millores socials, les polítiques culturals i tot allò que amb prou feines serveix per escriure programes? Doncs molt em temo que tot plegat és paper mullat o, a tot estirar, i en el millor dels casos, accions que es fan, només, al servei del rèdit electoral.
Cada dia tinc més clar que la lògica (si és que existeix) de la política (o dels partits, si voleu) i la lògica de la societat no van ben bé en paral·lel. Una pena per aquells que encara confien en els nostres representants per arribar a unes ciutats i uns països més lliures, més rics, més cultes i més democràtics. Davant de tot aixó, amb pena i sense glòria: ja us ho fareu, que nosaltres ho patirem, sempre i arreu.
