Democràcia tocada de mort

Comencem setmana, i ja podem fer balanç de l’anterior. Resumint, la realitat fa caure algunes grans mentides que durant anys i panys ens han acompanyat:

1. El govern de Madrid només és el govern del seus. El ministre Grande Marlasca i la seva cort catalana, no tenen cap pudor a parlar només dels seus ferits i d’anar-los a visitar a l’hospital (fotografia que em resulta indecent, dit sigui de passada), ignorant els ferits i mutilats per obra i gràcia dels soferts servidors públics armats.
2. Les autoritats madrilenyes ja apunten la possibilitat de prohibir manifestacions que previsiblement puguin provocar aldarulls. Avís a navegants i porta oberta a acabar amb dret de manifestació de manera discrecional. La seva constitució ferida de mort, un cop més.
3. La presó preventiva com arma de dissuasió massiva. Tant li fa si has fet alguna cosa, com si no. Tot és susceptible de ser qualificat de terrorisme; i si no hi proves, s’inventen, com unes sospitoses boles de petanca, totes amb el mateix número, que es veu que han aparegut, com a preteses proves, en diferents motxilles alhora.
4. Tot és terrorisme. Res del que hem vist fins ara, repetit amb motiu de victòries esportives, de manifestacions de tota mena, o d’intents de desnonament, posem per cas, és ja ni vandalisme ni desordre; si hi ha una estelada o un llaç groc a prop, és terrorisme. Repressió sense límits.
5. Qui crida al diàleg no es posa al telèfon. Bonica i curiosa manera de dialogar i de voler resoldre conflictes.
6. Han tornat els grups neonazis en tota la seva esplendor. Complicitat amb la policia i impunitat per fer i desfer a plaer. Democràcia marca Espanya. Fins i tot Ribera ja demana governar per empresonar tothom que s’oposi a la unitat d’Espanya. Feixisme pur.
7. Una imatge ja no val més que mil paraules. Qualsevol policia i, sobretot, qualsevol jutge, pot obviar o negar la realitat. De res valen els vídeos de violència policial, i ja ni la premsa pot fer la seva feina. Els violents som nosaltres, i punt. Sentència dictada fins i tot abans de la detenció. Per tant, a la presó.

Nova setmana a la vista. Què més ens reservarà? Això no s’ha acabat, ni de bon tros. Hi ha camins que no tenen tornada, i fins i tot la paciència té un límit.

Tweet