Està bé poder tornar allà on pràcticament tot va començar, ja fa molt de temps, i on vam prometre’ns que hi tornaríem, algun dia, amb la calma que no vam tenir en el seu moment. Si ens hi mirem una mica, tots tenim alguna d’aquestes assignatures pendents, que de vegades aprovem, o que també es poden quedar eternament per passar. En qualsevol cas, sempre són una mena d’estrany al·licient per tirar endavant, amb una il·lusió renovada a l’horitzó.
La casualitat, o aquest estrany atzar que de vegades sembla que ens pugui dirigir, ha decidit que ara és un bon moment per tancar, d’alguna manera, un cicle que va començar fa dècades en una terra estranya i desconeguda de la qual tot just intuíem què ens podia oferir, i que ara podem valorar amb molt més luxe de detalls. De fet, sempre està bé anar saldant comptes amb el passat, per poder encarar nous reptes i nous projectes, amb una mirada nova i amb la curiositat encara a flor de pell.
Ara, uns dies de silenci i de privacitat per aprovar aquella assignatura que vam deixar pendent fa molt; per retrobar i descobrir imatges i sensacions antigues i noves. I després, qui ho sap? Ves a saber què ens reserva el futur. Perquè, com diu la cançó, «mai no és massa tard per tornar a començar».
