Oct 092019
 

Fa uns pocs dies va morir Alagba, la tortuga més vella d’Àfrica, a la gens menyspreable edat de 344 anys. La tal tortuga vivia al palau reial d’Ogbomoso, a Nigèria, des del 1770. Tota una vida a la cort. Privilegi de molt pocs, sense cap mena de dubtes.

Imaginem, per un moment, que qualsevol de nosaltres, o tots nosaltres, si voleu, haguéssim nascut el 1675, però com a humans i no com a tortugues. Gairebé tres segles i mig a les espatlles. Què n’hauríem aprés? Què hauríem fet de manera diferent? La nostra història com a país canviaria gaire? Potser li hauríem agafat el gust a una determinada pedra per ensopegar i ensopegar pels segles dels segles, tot repetint aquell mantra de “jo sóc així, ves què hi farem…”?

Francament, i vista la nostra capacitat de no aprendre dels errors i d’entestar-nos a repetir-los i repetir-los tants cops com calgui, amb la secreta esperança que fent sempre el mateix, algun dia, passi alguna cosa diferent, no sé si val la pena enyorar la longevitat d’Alagba. Potser ja està bé que visquem només unes quantes dècades i que les generacions que van venint tinguin la seva oportunitat, fins i tot equivocant-se, si cal, però amb la frescor de la novetat.

Descansi en pau la tortuga, mentre m’acabo de repensar si valdria la pena que nosaltres visquéssim tres segles i mig, encara que segurament millor que qui ho faci sigui algú que, per natura, es mou a ritme lent i parsimoniós i que pot amagar cap i cos a dins d’una enorme closca quan arriba el perill. Potser aquesta podria ser una de les claus de la seva supervivència.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php