Set 282019
 

Ahir van començar oficialment les festes de tardor de la meva ciutat i, com acostuma a ser tradicional, es va fer el corresponent pregó. Fins aquí res de nou. La novetat és que el pregó en qüestió es va fer a peu de carrer, a la plaça que hi ha al davant de l’Ajuntament, plena de públic, per cert, i amb l’equip de govern municipal també allà, amb l’alcalde al capdavant. A les balconades del palau de la Paeria, nens i nenes de Down Lleida i d’Afanoc. Un gest, si voleu, però un gest significatiu.

Estem tips que les institucions tinguin una certa tendència a l’endogàmia i a la preservació de determinats privilegis. Ens hem acostumat als actes solemnes a porta tancada, dins de nobles salons i a la presència de les autoritats (per cert, quin terme més antic i més angoixant) que s’ho miren tot des de la distància prudencial de les balconades i les tribunes, no fos cas. Potser aniria sent hora d’obrir definitivament la porta de les institucions a la ciutadania i, de passada, de fer que els seus responsables surtin realment als carrers i les places.

En aquesta vida, gairebé tot és qüestió més de trajectòries que no pas de fets puntuals; d’objectius clars a mig i llarg termini, que són els únics que permeten canvis i faciliten avenços. Els fets, però, són importants, perquè indiquen quina és la trajectòria que es va seguint a cada moment. Ahir, un gest, potent, valent, però només un gest. En seguiran més? Desitjaria que sí, perquè això aniria indicant que anem per bon camí.

Per cert, em sumo a la idea de redefinir (d’eliminar, fins i tot) això de les pubilles com a dones representants de no sé quins valors femenins, a les festes majors. Una mica de dignitat mai no fa nosa. I ja posats, caldria repensar això de les inauguracions amb talls de cinta suspesa al no res, simplement sostinguda per hostesses, merament decoratives, que també caldria veure quina funció tenen i què representen, més enllà d’emmarcar una imatge francament prescindible. Les fotos d’alts responsables polítics a dalt d’un tractor, i altres de similars, les deixo per a una altra ocasió. Feina no falta, per entrar de debò al segle XXI, ni que només sigui per estètica. Al capdavall, l’estètica, segurament, només hauria de ser l’embolcall de l’ètica, que no és poc.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php