Set 142019
 

Marcar-se uns objectius clars, un calendari ben concret, i posar-se en marxa, amb l’esperança d’assolir-los malgrat totes les dificultats, és una de les coses més interessants i més positives que podem fer, en aquests temps en què sembla que els reptes es deixen, a tot estirar, per a les sessions del gimnàs, o per a les maratons de telesèries.

Avui mateix, hi haurà qui encararà la recta final d’algun desafiament personal, i que assolirà aquella meta que en el seu moment es va plantejar. La satisfacció d’arribar-hi compensarà tot l’esforç, tota l’angoixa i tot el patiment de cada jornada. Arribar és el premi; de fet, no cal res més.

Avui, dissabte d’arribada i demà diumenge de retrobaments. Final d’etapa, que no de camí. Dia de satisfacció i compàs d’espera alhora. Se’n pot demanar res de millor? Proposar-se reptes, ja siguin enormes o més modestos, i tenir la constància de tirar-los endavant fins al final és tot un exercici de vida, i més quan l’ensopiment i la mandra campen tan alegrement per tot arreu. Un cop més, la satisfacció arriba de la mà de l’ambició i de la capacitat de no claudicar. Gran lliçó que cal aprendre. Prenem nota.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php