Set 122019
 

“Quèquicom” és un programa de divulgació científica que ja fa uns quants anys que s’emet pel Canal 33 i que ha rebut un bon grapat de premis per la seva qualitat. El mateix nom del programa ja apunta quins són els seus objectius: mirar de respondre tres preguntes bàsiques en molts àmbits, des de la ciència fins al periodisme, per entendre la realitat. Què, qui i com, tres grans qüestions, en el fons, i la clau de moltes respostes.

Ahir, nova manifestació multitudinària. I ja en van vuit, si no vaig errat. Entre les persones que van treure el nas pels informatius, hi havia més d’una que afirmava que hi havien anat a totes i que hi anirien a tantes manifestacions com calgui, any rere any. La pregunta, però, és quantes més caldran. Aleshores em va venir al cap allò del què, qui i com. Anem a pams. El què sembla prou evident, la independència. El qui, ja es complica una mica més, perquè allò de la força de la gent està molt bé, i segur que és cert, però també ho és que quan la responsabilitat es reparteix tant, ningú no acaba sent realment responsable de res; per tant, caldria anar concretant una mica més quina feina li pertoca a cadascú, encara que la classe política (i amb aquesta expressió es tornen a diluir les responsabilitats) no acaba de concretar gaire res. I arribem al com, i aquí sí que apareixen els problemes greus i les discrepàncies profundes.

Així doncs, i a tall de resum de totes les diades passades i de les que han de venir, què? La independència; qui? home, ves, parlem-ne, tothom i tal… com? és complicat, s’ha de trobar la manera entre la presa i la prudència, cal tenir interlocutors, o potser he de tirar pel dret, s’ha de trobar el moment oportú… és a dir, ni idea. Ara com ara, no ens enganyem, qui i com estan escalfant a la banda a l’espera d’una sentència més que anunciada i que sembla gairebé imminent. Quan els toqui sortir a jugar, ja veurem en quines posicions i de quina manera ho fan, per aconseguir capgirar els resultats.

En el fons, les mateixes preguntes de sempre. L’etern dilema entre el desig i la realitat, entre els ideals i la seva concreció. O el perill del fracàs de la política, si voleu. I si provem, en un rampell d’esperit científic, passar de les bones paraules a les concrecions demostrables i reproduïbles? Ah, ja, que aleshores caurien massa declaracions de bon dir i de millor escoltar, i ens quedaríem sense el mantra dels tòpics. D’acord. Doncs bé, anem sumant, a veure què passa. El qui, ja el sabem: moltíssimes persones irreductibles, que any rere any es manifestaran convençudes; i el com també: amb la performance estètica i colorista que cada any es proposi. Però, i tot plegat, per a què? Pregunta nova.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php