Jul 192019
 

Fa molts, massa, anys que es diu, i encara serveix:  “hem guanyat l’escola i hem perdut el pati”.  Em refereixo al català, evidentment.  En pocs dies hem conegut els resultats de l’enquesta d’usos lingüístic, que destaquen l’increment de les competències lingüístiques de la població, tant pel que fa a comprensió com a capacitat de parlar, llegir i escriure en català (i un descens significatiu de l’ús de la llengua, d’uns 10 punts) i també ens ha arribat un estudi de Plataforma per la Llengua sobre la presència del català a les estones de lleure dels estudiants de secundària, amb uns resultats més que alarmants, si pensem que tots aquests alumnes han passat per un ensenyament primari en català (la terrible immersió lingüística que imposa i adoctrina).

Els estudis sempre van bé perquè permeten quantificar i comparar resultats al llarg del temps, si més no.  De tota manera, l’evidència és la que és i només cal parar l’orella als patis, a les botigues, als hospitals, als estadis, o allà on vulguem, i tindrem una percepció prou nítida de la situació de la nostra llengua.  I val a dir que no és gens positiva.  I sí, puja el nivell de coneixement, perquè des de fa molts anys s’hi han dedicat molts (sempre insuficients, però molts) recursos en formació, sobretot de persones adultes que han anat arribant a casa nostra, però potser no hem sabut dedicar-ne una mica de talent, i quatre quartos, a crear unes condicions socials adequades que facilitin la utilització normal de la llengua arreu, especialment per part dels joves, que encara la veuen com una mena d’assignatura més que han de superar, però que pot acabar a les golfes de l’oblit, com la química o les matemàtiques, posem per cas, un cop es tanca la porta de l’aula.

Em fa la sensació que som on érem fa massa anys.  Seguim fent diagnòstics més o menys prou encertats, però no sabem trobar el tractament adequat, i la malaltia es va fent crònica i s’agreuja cada dia que passa.  Deia ma padrina:  “encomana’t a Déu, que el saber de poc et val”, i tenia raó.  Si el coneixement i la formació no esdevenen alguna cosa útil que capgiri la realitat, no serveixen de res.  I molt em temo que, pel que fa al català, ens trobem en aquest punt.  Cada  dia som més els que en sabem més, però cada dia són menys els que fan servir aquest talent.  I mentrestant, seguim apostant per més i més coneixement, amb la secreta esperança, suposo, que les coses canviïn soles, a força de saber més i més.  Però la realitat no funciona així, i també cal aprendre a llegir-la correctament i a canviar inèrcies, sempre còmodes, però sempre inútils.  Números canten, però ningú balla.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php