Mai 262019
 

Mai no és fàcil saber si el que fem és el correcte, o si, fins i tot amb la millor de les intencions, no fem altra cosa que encadenar errors, un rere un altre. Algú dirà que això és la vida, un gran terreny de joc on no hi ha cap més certesa que el final de la partida.

Potser sí que no podem esperar res més, i que tot plegat és producte de la nostra condició humana, la mateixa que ens atorga capacitat de decidir i consciència, o que ens fa, en bona part, amos del nostre futur, en tant que decidim sobre el present fent servir el lliure albir, sense ni adonar-nos, a cada moment i davant de cada alternativa.

I així anem fent, actuant i decidint com millor sabem, però sense garanties d’èxit. Cada encert i cada error, els més minúsculs i els més transcendentals, van escrivint la crònica de la nostra existència, amb totes les seves llums i amb totes les seves ombres. Al capdavall, una vida i una capacitat d’influir sobre els que ens envolten que potser mai no ens acaba de deixar del tot satisfets, per allò de pensar si hauríem pogut fer més, o si tot hauria resultat diferent si…

Però com que el present no dona opció a badar gaire, i el passat no es pot caviar, mirem d’aprendre, de millorar, amb la il•lusió que al final, totes les sumes i restes presentin un resultat positiu i un balanç satisfactori. Com va dir el poeta Maragall: “home sóc i és humana ma mesura” i prou tenim amb anar fent, mirant de no errar gaire, en qualsevol dels múltiples espais de la nostra existència.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php