Abr 182019
 

No hi ha com haver estat a un lloc i haver viscut en directe determinats fets per poder valorar, en la seva justa mesura, la dimensió que poden arribar a adquirir la mentida i l’afany de revenja. Després d’unes quantes setmanes seguint més o menys el judici aquest de Suprem, ha arribat el moment d’haver d’escoltar les declaracions sobre els fets del primer d’octubre d’uns quants centres de Lleida.

Resulta que aquell dia jo hi era, en un dels centres de votació que ahir van desfilar davant del tribunal, i també resulta que el que van afirmar els policies que ahir mateix van prestar declaració era, fonamentalment, per no dir absolutament, mentida. Així, ras i curt i sense matisos: mentida. I ho puc afirmar amb aquesta contundència, perquè els vaig veure en acció, en directe. I sí, van pegar, i sí, van treure les porres sense miraments. I la massa de policies era més gran que la de ciutadans. I no, la gent realment gran, no hi era, quan ells van començar a actuar, perquè en veure arribar la policia van marxar del recinte, com els nens. I sí, hi havia un tractor aparcat davant del centre, com hi havia cotxes aparcats, en una zona destinada a aquesta finalitat. Veure-hi alguna cosa més és fantasiejar i mentir.

Dit això, també puc afirmar amb total rotunditat que la busca de les urnes i paperetes va passar pel saqueig de les aules. I dic saqueig perquè rebentar un ordinador, sense cap mena de dubtes, devia ser la manera de trobar-hi a dins una urna, per exemple. Quan va marxar la turba policial, vaig fer un petit tomb per l’interior del centre i la pregunta que em va venir al cap va ser com explicarien els professors als seus alumnes què havia passat, a la vista de tanta porta, armari i equips destrossats.

Ahir, els policies van mentir davant del tribunal. Potser és el desesperat intent de netejar una actuació tan innecessària com inútil, perquè, d’aquell centre en concret, no es van endur res. Ni urnes, ni paperetes, ni res de res. Van marxar amb la cua entre les cames i entre càntics festius de comiat, perquè nosaltres vam guanyar i ells, malgrat la seva brutalitat, van perdre. I tots ho sabíem. Per això, perquè en són ben conscients de com va anar tot, ja només els queda la mentida per dissimular la indignitat i la vergonya.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php