Mar 192019
 

Un dels efectes a mitjà i llarg termini que deixaran aquests anys de procés serà el reforçament del poder de l’estat. O més ben dit, la confiança en les seves capacitats. L’1 d’octubre i l’aplicació del 155 van ser els laboratoris de proves de la involució política i social sobre una societat convençuda que la democràcia és això i que la Constitució ve a ser les taules de la llei que Moisès va rebre directament de Déu. El resultat d’aquest experiment és la seguretat que es pot mentir, reprimir i intoxicar la societat fins al punt que l’aplicació de mètodes i estratègies netament colpistes i clarament feixistes són assumides per una immensa majoria com les úniques possibles.

Ara, qualsevol govern d’Espanya sap que la força i la involució són estratègies aplicables, sempre que s’apel·li amb vehemència a la unitat de la pàtria, i sempre que es compti amb uns mitjans de comunicació venuts al poder i amb la benedicció del cap de l’Estat. A partir d’ara, qualsevol dissidència es pot considerar una estratègia de divisió de la societat, i qualsevol alternativa una provocació que trenca la cohesió fins i tot al si de les famílies. I no passa res. Evidentment, davant del perill de la divisió, millor barrar el pas al diàleg i imposar la força, tant de les porres, com de les togues.

Anem cap a una uniformitat social, política i mental, sobretot mental, molt perillosa. El discurs de la igualtat entre tots els ciutadans ens duu, irremeiablement, al pensament únic, a les veritats absolutes i inqüestionables i a l’eliminació, tard o d’hora, dels drets esgarrapats a franquisme al llarg d’aquestes darreres dècades. Els poders de l’Estat saben que poden imposar el que vulguin, allà on calgui. I no dubtaran a fer-ho, no ens enganyem. Avui tots els que no som el poder, el discurs oficial, allò que en diuen constitucionalistes, som l’enemic. Tant li fa si som independentistes, d’esquerres, bascos, catalans, activistes socials, feministes, excomunistes reciclats, o si parlem una altra llengua; tots som part del complot radical que amenaça la convivència i que vol trencar Espanya.

Algú es va pensar, innocent, que això anava d’independència. A poc a poc es va veient que això va de drets tan bàsics com el d’opinar o de manifestar-se sense por, o de no perdre res del que col·lectius com el de les dones, o els homosexuals, per posar només dos exemples ben evidents, han aconseguit després de molts anys d’esforç i de nedar a contracorrent. La tempesta que ha patit el procés ha deixat aquest fangar. I encara em temo que no en som prou conscients.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php