Mar 132019
 

De vegades, la ficció, sigui la dels llibres, o la del cinema, sense anar més lluny, ajuda a entendre la realitat i a interpretar-la correctament, pas previ per poder avançar. Un d’aquests referents de ficció que convindria tenir sempre a mà és una pel·lícula de l’any 1990, amb un fantàstic Robert de Niro; em refereixo a Awakenings, o “Despertar”, en el seu doblatge al català. En aquesta obra, un pacient catatònic, gairebé per art de màgia, o per obra i gràcia de l’administració d’L-dopa, l’estiu de 1969 recupera la seva activitat vital plena, tot i que només durant un breu temps, fins que finalment torna al seu estat letàrgic.

La pel·lícula, en el fons, no deixa de ser una meravellosa metàfora de la vida mateixa, que ens dona i ens pren, de manera constant, per més influències externes que actuïn en un sentit o en altre. Ben mirat, això tant és aplicable a cadascun de nosaltres, en la nostra realitat particular, com a les societats. Si repassem els darrers anys del nostre país, caldria analitzar amb cura què ha fet saltar pels aires el tradicional oasi que tot ho mantenia en una mena de calma sospitosa, i què ha injectat una energia inimaginable fa només un temps, a tanta i tanta gent. També caldria saber qui són els nostres particulars doctors Oliver Sacks, com en la pel·lícula, quina és la nostra relació amb ells, quins els interessos dels uns i dels altres, element clau en el discurs narratiu del film, i quina la droga que ha facilitat el miracle.

Ara mateix, m’atreviria a dir que ens trobem a finals d’aquell estiu del 69 que narra la ficció cinematogràfica, i que van tornar els símptomes de l’encefalitis letàrgica. No tinc clar si per ineficàcia del tractament, per voluntat -o per incapacitat- del mateix neuròleg, per un excés de confiança en solucions miraculoses, o per una mena de maledicció històrica, gairebé patològica, que ens condemna de manera irreversible. O potser no. Potser només ens trobem en una fase avançada del tractament, amb efectes encara desconeguts. Sigui com sigui, no està de més recordar aquesta interessant producció per anar consolidant la consciència plena de què som i què podríem arribar a ser, malgrat totes les dificultats i tots els fracassos. I el valor intrínsec de saber-nos lliures i capaços, ni que només sigui per un breu temps.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php