Feb 242019
 

Fa fred, encara, a les nits i sobretot de matinada, però els dies s’allarguen, les temperatures pugen i les primeres flors apunten fins i tot als llocs tradicionalment més freds. L’hivern encara hi és, i el calendari ens ho recorda, però la primavera s’acosta, lenta i segura, amb la seva paleta de colors, sempre nova i sempre repetida.

Recta final d’un febrer curt i intens que se’n va per sempre. Temps de començar a treure el nas a fora de les cases i de retrobar la llum, el sol, i el plaer de la conversa i de la companyia d’aquells amb qui no coincidim tant com voldríem. Temps de seure al voltant de la taula i compartir plat i somriures de complicitat. És el que tenen els primers dies de bon temps, que conviden a seure al sol, amb qualsevol pretext, per recordar que som ben vius, i que la vida s’obre camí entre les branques nues, amb la seva explosió de mil i un aromes i colors.

Diumenge de bon temps i de sol de migdia. Sortim a rebre’l amb aquella il·lusió gairebé infantil de qui es retroba amb l’amic que fa dies que no veu. Les flors apunten, imparables. Florim, doncs.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php