Gen 132019
 

Crec que no dic res de nou, ni desvetllo cap misteri si afirmo que la vida és complexa i que s’hi apleguen, o se superposen, fins i tot, diferents realitats. En aquest escenari, resulta imprescindible ordenar, prioritzar, saber, al cappdavall, què es prescindible, què anecdòtic, què important, o què essencial.

Plantejat així sembla evident, però com acostuma a passar, allò que sembla més simple sempre amaga una bona càrrega de complexitat. Mirem, si no, la política i provem d’endevinar l’ordre de prioritats de cada representant, o de cada formació. Apareixen tota mena de dubtes, i les sospites es fan inevitables.

Potser tots aquests dubtes i sospites només són el resultat lògic d’intentar posar-se en la pell i la ment d’un altre, cosa que sempre és un exercici de ficció, de resultat incert. I segurament aquesta és una de les grandeses de l’ésser humà: que només cadascú, i encara, sap realment què pensa i quin és el seu ordre de prioritats. Altra cosa és saber-ho comunicar amb encert, en la política i en tot. També en el més quotidià i aparentment més sencill o, inclús, més intranscendent.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php