Des 042018
 

Quatre persones en vaga de fam i més d’un any de presó o exili per a una bona colla de persones innocents, i de milers de ciutadans que arreu del país es neguen a oblidar la injustícia i segueixen reclamant llibertat, sense demanar-se de quin color polític és ningú dels que pateixen tan brutal repressió.  Al davant, però, les misèries de partit o de tertulians i analistes de tota mena que encara són capaços de demanar per què només fan vaga de fam aquests i no aquells, des del confort de la taula parada, de les portes obertes i dels sous dels platós.

Certament, fa dies que la mediocritat s’ha instal·lat a la nostra realitat política i no troba, o no vol trobar, la manera de sortir del cul de sac judicial en què es troba immersa.  L’única resposta que se sent, davant de tanta insolvència, són les paraules buides, de tan repetides, i la claudicació davant de l’opressor, disfressada de ferma convicció o d’un invisible sentit de responsabilitat (no gosaria dir d’estat).

Em sap greu, però els nostres responsables han girat l’esquena a una població decidida i amb conviccions fermes,  que no vol callar, que va donar la cara quan calia, i que la tornaria a donar si realment calgués.  I fins i tot estan girant la cara als seus propis companys, enmig d’un laberint d’enquestes electorals i d’especulacions sobre futurs alcaldes i regidors.  Potser el que realment estan buscant és el desencant i l’abstenció?  Potser tot plegat només és una feina d’anar aplanant el camí? només el primer pas a la derrota definitiva?  Andalusia ha indicat prou bé on s’arriba quan no se sap on es va.  Els següents nosaltres?

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php