nov. 022018
 

Avui, dia en què la tradició diu que els difunts venen a visitar els vius que encara els recorden i els troben a faltar, m’ha vingut al cap la imatge de fa pocs dies de la infanta Leonor llegint els primers paràgrafs de la Constitució Espanyola, amb el seu pare al costat, no sé si per no deixar soleta la criatura, per fer d’apuntador en cas de necessitat, o perquè així la foto queda més lluïda.  I com tants d’altres, davant d’aquest autèntic esperpent, m’ha vingut al cap, com en un previ del dia de difunts, aquella altra imatge de la filla de Franco recitant de memòria un ridícul missatge de pau i concòrdia, amb el dictador ben a la vora, no fos cas que se li escapés alguna paraula.

Potser sí que la realitat de la monarquia actual encara recorda i enyora massa el seu origen recent:  la dictadura.  Potser sí que els difunts, el dictador en concret, tornen aquests dies, perquè encara hi ha qui el recorda amb intensitat.  Potser sí que passen els anys, però determinades mentalitats segueixen ancorades al passat.  Sigui com sigui, la imatge d’una criatura jugant a ser gran és una aberració al sentit i als valors de la infància.  Tant li fa si, com passa sovint, es tracta d’una nena hipersexualitzada, com si es tracta d’una altra nena hiperpolititzada, com el cas que ens ocupa, o com el de fa dècades.

Fet i fet, no tinc clar si els assessors del monarca no tenen gaires llums, vistos espectacles com el de la infanta, o si són extremadament hàbils, removent així de la seva tomba el dictador, avi polític, no ho oblidem, de Felip VI, aquell que escorta la nena en el seu gran primer acte polític en públic, no fos cas.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php