Oct 282018
 

Tant que ens agraden les certeses, i com ens anem acostumant -que no resignant- a conviure amb la incertesa, amb el neguit, amb l’engoixa, fins i tot.  I no ens agrada, però el cert és que no sempre, o gairebé mai, segons com, podem escollir.

I què podem fer enmig d’aquest petit, o gran, caos nostre de cada dia?  Segurament no massa cosa més enllà de buscar certeses, espais segurs, complicitats sinceres, que sempre hi són, encara que de vegades ens costi de veure-les.

Vivim temps convulsos, on la immediatesa posa en valor la realitat efímera, amb totes les seves inseguretats.  Són temps de canvis, de crisi, si voleu, on tot sembla que trontolli i que ja no ens quedi res on agafar-nos, on sentir-nos a recer de qualsevol mal.  Però per sort, si encara no hem perdut del tot la capacitat de mirar i de desxifrar el sentit de cada petit gest, encara sabrem veure que sempre hi ha algú ben a la vora que ens pot donar calma.

Heu pensat mai “m’acosto, em mires i somrius”? Si sabeu de què us parlo sabreu què són la certesa, la pau i la seguretat.  M’ acosto a tu i somrius. No em pot passar res.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php