Set 232018
 

Cap de setmana amb regust de comiat.  Sense adonar-nos, ha acabat l’estiu i entrem en la tardor.  Potser el clima encara no ho diu del tot, però el calendari, inexorable, marca el compàs.  Son dies estranys, aquests de finals de setembre.  L’estiu i tot el que hi hem viscut queda molt lluny, i només ens deixa records, en fotografies, en imatges, en noms, en sensacions, que a poc a poc s’aniran esvaint del tot, o que retindrem per sempre.

Però la tardor ja és aquí i l’aire porta aquesta tènue olor d’humitat i les els primers senyals de l’aire fresc que s’anuncia i que arribarà, en pocs dies, per netejar la xafogor pesada de l’agost.  En poques setmanes tot haurà canviat completament, i el groc i el vermell ompliran de colors nous, d’estampes noves, aquest paisatge conegut i, de sobte, tan diferent.  I amb el nou esclat cromàtic vindran noves sensacions, noves mirades i noves raons per sentir-nos vius i per fer festa, al ritme de tot el que ha de venir.

Direm adéu, encara uns dies -el termòmetre, tossut, així ho dicta- a aquelles fulles altes de l’estiu de què parlava el poeta i donarem pas, amb il·lusió renovada, a les fulles roges de les veus, sempre incertes i sempre seductores.  Noves veus, nous colors.  Comiat definitiu d’un estiu que se n’ha anat per sempre, i benvinguda lenta a una tardor tan anunciada que és com si ens volgués retenir el goig en l’espera, abans de fer-se de tot present i irreversible.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php