ag. 032018
 

Un cop més confonem objectius amb estratègies, i aquest és un error que s’acostuma a pagar caríssim.  Ahir, alguns membres dels CDR es van concentrar davant de les seus d’ERC, el PDECat (o com es digui ara l’antiga Convergència) i les CUP, a Barcelona, per protestar i exigir la desobediència per instaurar la república, sense més dilacions.

Mala peça al teler.  Els grans partits, no ens enganyem, tenen un ull i mig posat en les eleccions municipals de l’any vinent (suposant que finalment no hi hagi eleccions al Parlament anticipades).   L’antiga Convergència té un gravíssim problema d’identitat i lideratge, mentre manté una pugna (gairebé ancestral i darrerament prou evident) amb ERC.  Les CUP s’han replegat cap a posicions menys col·laboracionistes i més properes a les dels CDR.  I de propina, els CDR ja s’enfronten obertament a tots tres exigint-los resultats.  I no fa la pinta que tot plegat sigui una calorada d’estiu, precisament.

Provem a posar ordre.  L’objectiu de tots quatre és la república, una paraula que encoratja i fa trempar molta gent només de sentir-la pronunciar.  Correcte.  Ara bé, la presa i la mala gestió dels temps, encara que sigui per fer veure que es fan grans avenços, són les pitjors companyes de viatge.  Mirem en què han quedat aquells famosos divuit mesos que calien per proclamar la independència.  Així doncs, fixat l’objectiu comú, passem a les prioritats;  i la primera, i per damunt de tot, han de ser les persones, començant per les que ho van arriscar tot en el seu moment i que ho han perdut tot:  els presos polítics i els exiliats;  i immediatament després, els ciutadans d’un país que ha encadenat una crisi econòmica amb una crisi política i que necessitem oxigen i estabilitat per seguir creient en alguna cosa.

Un cop més posem els carro davant dels bous, o la república davant de les prioritats i de les necessitats més immediates.  Mala cosa, llevat que sigui l’evidència més clara que tot el que estem vivint els darrers mesos no és altra cosa que la voladura controlada d’un somni col·lectiu que ens deixarà a tots amb cara de passerells, mentre els que sempre han tingut el control de la societat, de l’economia i de la política el recuperen o el refermen d’una manera ben sòlida i per molts anys.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

css.php