Se’ns acaba el juny, mes de canvis per excel·lència, amb permís del desembre. El juny és la porta oficial d’entrada a l’estiu i també el punt final del curs acadèmic, amb una nit de Sant Joan, que fa de frontisa entre tot plegat i que sempre renova voluntats, desigs i propòsits.
Som a l’estiu i comença el temps de vacances, d’activitat a mig gas en molts àmbits, i a plena producció en alguns altres. I és que allà on alguna cosa s’acaba, alguna altra comença; prou que ho sabem. I aquestes quatre ratlles que cada dia escric sense saber massa per què, però amb disciplina espartana, no s’escaparan a les setmanes de traspàs que tot just encetem amb aquest canvi de mes. Elles també perdran la cadència monòtona de la quotidianitat i apareixeran o no es deixaran veure, segons el dia, fins que la rutina torni a imposar el seu ritme lent i pautat.
Rebem l’estiu tal com mereix. És temps de collita i temps de repòs, alhora. I encara que potser costi d’entendre, collita i repòs, de tant en tant, es donen la mà, en una complicitat sorprenent, però sempre positiva, gairebé balsàmica, fins i tot. Aprofitem l’estiu, carreguem-nos d’energia renovada i deixem-nos dur per la llum i la claror dels dies llargs i les nits breus.
