juny 112018
 

Fa anys que corre un anunci d’electrodomèstics que afirma que cada aparell duu una mica de la persona que  ha intervingut en la seva fabricació.  Com a missatge comercial és prou potent, perquè és capaç d’afegir una mica d’emotivitat a elements tan poc humans i sense cap mena de sentiments com poden ser un frigorífic o una rentadora.  D’altra banda, ben mirat, el que diu és ben cert, perquè una mica de nosaltres sí que queda en cada cosa que fem.

És un tòpic, a part d’una gran veritat, que els plats s’assemblen a les olles, i que els fills sempre tenen una retirada o altra als pares.  Una mica de nosaltres se’n va amb ells, prou que ho sabem.  Però també deixem la nostra marca personal en les persones que coneixem, en els nostres clients, en la gent que estimem, en el llibre que escribim, la cançó que composem, el quadre que pintem, els papers que segellem, les persones desconegudes que atenem, les receptes que fem, els cotxes que arreglem… i que cadascú miri què fa, segurament gairebé sense adonar-se, en el seu dia a dia, i trobarà que allà hi va una mica de la seva essència.

No se m’ha acudit millor manera de començar la setmana que posar sobre la taula aquesta idea:  una mica de nosaltres se’n va amb tot el que fem.  Aquesta és la nostra aportació a la vida, a la societat, al benestar dels que tenim a la vora, o dels que no coneixem ni coneixerem mai.  Sense saber-ho, sense ser-ne conscients, aquests petits bocinets de nosaltres donen una més  mica de valor i aporten calidesa humana, fins i tot a les coses més simples.  Què estem deixant en cadascun dels nostres actes?

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

css.php