maig 152018
 

Semblava que no havia d’arribar mai, però si res no ho impedeix -cosa, a hores d’ara, gairebé imposible- ben aviat tornarem a tenir un govern sorgit de la voluntat popular i no de la imposició dels poders de l’Estat.  Cal una mica més de paciència per saber qui en formarà part i què en podem esperar.  Sigui com sigui, la tasca dels propers mesos, o anys, serà enorme, perquè costarà recontruir unes estructures d’autogovern i d’administració trinxades pel 155 i per la ira desfermada (quan no l’odi, directament) d’aquells que l’han fet possible.  Però ja se sap què passa després d’un bombardeig;  i això és justament el que hem patit, un bombardeig jurídic i legislatiu que ha ensorrat allò que tant d’esforç de tanta gent havia costat de construir.

Si tot va bé, aquesta mateixa setmana ha de començar aquesta autèntica operació de desenrunament i de redreçament institucional.  Més endavant, esperem, vindrà l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats.  Sigui com sigui, caldrà no oblidar res del que ha passat aquests darrers mesos.  I també caldrà no perdonar cap agressió ni cap intent d’humiliació que hem anat patint, i que encara haurem de patir.  Hi ha massa en joc.

Restituir un Govern mutilat i fer-lo operatiu.  Aquest és el gran repte, ara mateix.  Aquest, i alçar sobre les runes d’un sistema autonòmic que ha saltat pels aires, una nova realitat més adequada als temps que corren, més moderna, més justa i més lliure.  Aquest, i no cap altre, hauria de ser l’objectiu fonamental del nou govern Torra.  Sabran -i sabrem- estar a l’alçada?  Temps al temps.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php