maig 062018
 

Una de les moltes coses que ens ensenya la natura és que tot té el seu ritme, el seu moment, i la seva velocitat.  I que de res no val la pressa, ni el desig d’accelerar la cadència de tot plegat.  Ara mateix, arriba, o hauria d’arribar, el bon temps.  És el moment de plantar tot allò que seran productes d’estiu.  Ha calgut preparar la terra, pensar en el rec i posar a terra les petites plantes que s’hi arrelaran i es faran grans.  Fins aquí la nostra part de la feina.  Ara, paciència, que les setmanes vagin avançant i que tinguem sort amb tot un seguit de factors externs que no controlem i que poden afavorir els resultats o engengar-ho tot a pastar.  Cal confiar que les temperatures siguin les adequades, que plogui, però no massa, que no pedregui…

No hi ha dubte que la natura és tota una lliço de paciència.  Una lliçó especialment útil en aquests temps que vivim en què la immediatesa ho presideix tot i en què els resultats els voldríem immediats.  Malgrat tot, sabem que tot va al seu pas, i que tot arriba.  Només cal saber què volem aconseguir, anar posant els mitjans que requereix cada moment, i saber esperar que els resultats arribin.

Faríem bé d’aprendre dels ritmes de la natura per a tot, en general, a les nostres vides.  Cada propòsit, cada projecte, cada nova aventura i cada nou objectiu que ens plantegem voldrà la seva preparació, la seva atenció i el seu temps.  Però som impacients de mena, i ens costa admetre que res no acostuma a ser quan voldríem que fos i donar temps al temps.  Així i tot, persistim i, de vegades, si no ens precipitem, si sabem fer bé les coses, les coses surten bé, i nosaltres ens en sortim.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

css.php