Mar 292018
 

Ja ho diuen:  “tots els diables s’assemblen”.  I deu ser veritat, perquè sembla que hi hagi coses que s’encomanen, i a fe de déu que no caldria, i allò que era estrany i pervers acaba esdevenint habitual.  El diable guanya.

Un exemple:  aquella formació política que va néixer per anar contra l’excessiva presència del català a la societat, especialment a l’escola i a la televisió -guardi’m l’hemeroteca de mentir-, així que s’ha anat acomodant al Parlament, ha anat fent del castellà llengua d’ús cada cop més freqüent a la cambra, arrossegant ràpidament a formacions ideològicament afins, en un primer moment, en una mena de lluita de caps de manada per veure qui la diu més grossa, i a la resta de formacions, a poc a poc, de manera difícil d’evitar, però encara més difícil d’entendre.  La sessió parlamentària d’ahir mateix en va ser un bon exemple (repasseu-ne els vídeos, si voleu), però no pas l’únic, darrerament.

Què voleu que us digui, però sentir un aspirant a president del meu país parlant en castellà al Parlament, on absolutament tothom coneix aquesta llengua, em resulta innecessari i, ras i curt, ofensiu per a tota la gent que durant dècades s’hi han deixat tants i tants esforços per fer present el català a tot arreu.  I ja posats, encara em resulta més intolerable que, a mode de cortina de fum, abans fes una petita intervenció en occità, també oficial a Catalunya, per si algú encara no se n’havia adonat.  Deuen ser les noves formes que van imposant aquells que ens volen destruir.

Vivim temps de desconcert i d’agressions en tots els fronts.  Però justament per això, si no tanquem files al voltant d’allò que ens defineix íntimament com a poble i com a país, i la llengua és -o hauria de ser- un d’aquests elements essencials, ens acabarem desnaturalitzant i traint allò que som.  És trist, però la nostra llengua, el català (de l’occità millor ni parlar-ne, si no volem prendre encara més mal) cada dia importa menys a més gent.  És trist, però és real i constatable, més enllà de les grans paraules i dels homenatges a les nostres patums.  És urgent capgirar la situació, al Parlament i arreu, si no volem que tots els diables, com als Pastorets, acabin assemblant-se i parlant el mateix.  La llengua, no ho oblidem, no és cap estructura d’estat, és la biga mestra que sustenta l’arquitectura del nostre país i del nostre model de societat.  Entesos?

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php