Mar 252018
 

Ningú no va dir mai que res, absolutament res, hagués de ser fàcil.  I és ben veritat.  Tot costa;  però aleshores, tot acaba tenint el regust dolç de la victòria.  Potser no calia complicar tant les coses, fins i tot les més mínimes, però la realitat és com és, i tot el que tenim, tot el que aconseguim, és gràcies a la nostra capacitat de vèncer qualsevol dificultat.

Ja és ben veritat que després de la tempesta sempre arriba la calma, i que tot esforç acaba tenint sempre la seva recompensa.  Així i tot, el camí per arribar a la meta mai no és senzill ni planer.  Però això és la vida, un seguit d’obstacles més o menys difícils de superar i una recompensa que pot ser allò que havíem imaginat, o no.  En qualsevol cas, el camí acaba sent l’important, el que ens omple i ens enriqueix, fins i tot molt més que qualsevol objectiu assolit.

Caminem, no defallim mai.  L’important és tenir clar d’on venim i on volem arribar, perquè la resta anirà venint, al ritme que sempre arriben les coses -sempre més lent que les ganes-, però vindrà a fer-se realitat.  No perdem de vista aquesta idea en cap dels àmbits de la nostra vida i seguim sempre endavant, a pas tan lent com calgui, però sense aturar-nos mai.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php