febr. 132018
 

“Si volíeu escoltar, obriríeu la finestra”.  Així comença un magnífic poema de Salvador Espriu que Marina Rosell va transformar en una bellíssima cançó i que aquests dies em retorna al cap, perquè trobo a faltar aquesta capacitat d’escoltar, d’obrir finestres i, al capdavall, aquesta voluntat de fer les coses millor, que tanta falta ens fa.

Fa dies que la veu del carrer, de la gent que dia rere dia surt per exigir els seus drets i la llibertat sembla que xoca contra un nou mur, aquest més dolorós, que és el dels nostres propis polítics, els que ens han de marcar nous rumbs i noves sendes i que, ara mateix, sembla que han perdut la brúixola, el nord, el timó i les cartes de navegació, fins i tot.

Mala remor de fons, la d’aquests dies, i més encara quan de manera imminent passaran pels tribunals una colla de suposats colpistes ben innocents tots ells, en aquesta esperpèntica que són els judicis polítics contra l’independentisme.  Ara cal decisió, prendre el control i no permetre que ens marquin el ritme des de fora, com està passant.  I per cert,  fer passes enrere (deixeu-vos de passes al costat, que no aporten res) és l’única manera d’agafar revolada, especialment ara que ens cal tota la potència que siguem capaços de generar.

Si us plau, obriu les finestres, escolteu el carrer i actueu en conseqüència, que volem els nostres governants al capdavant del nostre destí col·lectiu, i tenim una paciència gairebé infinita quan es tracta de construir un futur millor i més lliure, com ja hem demostrat sempre que ha calgut.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

css.php