febr. 072018
 

Algun dia, els llibres d’història miraran d’explicar com una democràcia fràgil, insegura i poc consolidada va tornar als seus orígens, de manera lenta però implacable, fins que va esdevenir la dictadura original, amb la connivència de tota una societat, partits polítics inclosos i sense que ningú gosés badar boca.

No, no estic exagerant.   Mirem on som:  tenim presos i exiliats polítics, una legislació d’ordre públic més que repressora, una intervenció flagrant de les institucions d’autogovern, una invasió competencial constant i continuada en el temps, un tribunal d’excepció que cada dia s’avé a jutjar més tipus de causes, siguin competència seva o no, una intervenció policial més que desmesurada, un nivell de corrupció política només equiparable al de les més corruptes repúbliques bananeres, una monarquia al servei d’aquesta recessió política, i ara, de propina, la recuperació de l’adoctrinament polític a l’escola.  L’evolució (la involució) avança imparable, amb el silenci còmplice, un cop més, de la sempre lleial oposició.

Fa uns dies vam saber que el ministre del ram estava preparant la reintroducció de la formació de l’esperit nacional a l’escola.  Els que ja tenim una edat sabem què és haver d’aprendre les lleis fonamental, l’himne i altres cants patriòtics i haver d’escoltar un i mil cops les bondats i les heroïcitats de l’exèrcit, dels grans mites llegendaris de la pàtria i dels grans defensors de la bandera.  Doncs ara, justament, és la ministra de defensa (tota una declaració d’intensions de la cosa) qui signa un conveni amb la patronal de les escoles privades per fer efectiva aquesta reintroducció de la formació de l’esperit nacional al sistema educatiu.  Que arribi amb caràcter obligatori als centres públics és un simple tràmit, només.

Siguem conscients del moment que estem vivint i de tot el que està passant.  I mentre discutim si són llebrers o conillers, seguim perdent les poques peces que ens queden.  Al cap i a la fi, és el que sempre els passa als dolents dels contes, als que adoctrinem a l’escola perquè volem que els nostres fills coneguin la geografia, la història i la literatura del seu país.  Final anunciat?  De moment, tot indica que sí.  Temps al temps.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php