gen. 272018
 

Que una onada brutal de conservadorisme i de sofisticada regressió mental, ideològica i política està devastant Europa és una realitat que anem acceptant, gairebé sense adonar-nos, però amb efectes terribles a curt i mig termini, i qui si sap si a llarg, també.  Cert que hi ha casos i casos, i que hi ha països on la mentalitat de la població i la seva tradició històrica assimilen o, fins i tot, neutralitzen en gran mesura aquest corrent de fons.  Però també hi ha altres, com ara Espanya, on una herència salvatge que vindria, com a mínim, de la pèrdua de les colònies i de les modernes dictadures, especialment de la franquista, han sobreviscut, més o menys de manera dissimulada, a una suposada transició democràtica però que, com tot allò que s’enterra perquè germini i no perquè és mort, acaba brotant de nou.

Aquest darrer any, si som capaços de prendre una mínima perspectiva, ens demostra que totes, absolutament totes, les estructures de l’Estat Espanyol, inclosos els principals partits d’àmbit estatal, tots ells, són hereves i successores de la dictadura feixista i d’una postguerra amerada d’odi i de repressió.  I no es tracta només dels cops de la policia o de les mil-i-una barbaritats que hem de suportar dia sí i dia també;  es tracta de la normalitat amb què se’ns vol vendre una anormalitat tan enorme com la de la jutgessa María Elósegui, flamant membre del Tribunal Europeu dels Drets Humans (i no perdem de vista ni un segon el nom de la institució, si us plau), una persona capaç d’afirmar que l’ús de preservatius fomenta la promiscuïtat, o de titllar l’homosexualitat de patologia, en oposició a les relacions heterosexuals, que considera “normals”.  Començo a estar tip de tanta “normalitat”.

Recomano la lectura d’aquest breu article d’Empar Moliner, que posa el dit a la llaga d’un dels grans drames que patim, quan es refereix a la manera de pensar d’Elósegui, tot parlant d'”idees mòrbides” i no de “creences”, com diu la jutgessa.  Per a mi, aquí està el mal, en què som capaços d’acceptar qualsevol barbaritat sota el paraigua de les creences, del pensament íntim individual, i no veure-les com el que realment són: l’antesala de la brutalitat repressora contra qualsevol diferència, o contra allò que les classes dirigents no consideren normal.  És a dir, contra absolutament tot, sempre que decideixin que cal o que els convé.  Ara parlem de preservatius i d’homosexualitat, però ben bé ho podríem fer de qualsevol altre aspecte de la nostra vida.  Pensem-hi una mica i veurem on som i cap a on anem, i potser se’ns gelarà el riure, si encara crèiem que això és normal.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php