gen. 062018
 

El mal existeix.  Em refereixo al mal absolut,  a allò que al llarg de la història s’ha mirat de representar d’una manera o altra, des de la visió innocent dels dimonis d’Els Pastorets, fins a la visió dantesca de l’infern de La Divina Comèdia.  Parlo del mal, d’aquell comportament humà perjudicial, immoral o destructiu que només busca causar patiment físic o moral;  de l’absència absoluta de principis morals, de bondat, de caritat fins i tot;  d’allò que renaixentistes oposaven a la utopia i que Maquiavel va qualificar d’ineludible i impossible d’erradicar;  d’allò que Bauman va definir com a propi de la “mentalitat de jardiner”, per a la qual el món és una selva que cal convertir en jardí a través de la manipulació fins a dominar-la i ajustar-la a unes exigències ideològiques, fins que sigui “allò que ha de ser”.

És complicat parlar del mal un dia com avui, en què sembla que la fantasia, la màgia i la il·lusió ho omplen tot de sentiments positius i de somriures.  Però cal no oblidar que rere la purpurina i els llums de colors hi ha l’ombra omnipresent del mal i la seva materialització a través d’accions, de documents, d’interlocutòries, d’informes, de sentències i de decisions que afecten i condicionen la vida de les persones, fins i tot de les persones innocents.  Però és el que té el mal, que no s’atura en els detalls per tal d’aconseguir els seus fins.  I darrerament en tenim mostres més que abundants.

La maldat existeix, i les persones que actuen guiades per ella, també.  I no ens cal recórrer als malvats  del cinema o de la literatura.  Només cal llegir la premsa aquests dies per adonar-nos, com diu la cançó de Lluís Llach que “sòn aquí, entre nosaltres, potser amb rostres innocents, vora del llit on mor el pobre, que sols és ric per dir adéu”.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php