des. 262017
 

Sant Esteve.  Tradicional dia de trànsit en què les famílies tornaven cap a casa després de la celebració del dinar de Nadal i la seva posterior sobretaula, que sempre s’allargava, en un temps remot sense disputes polítiques, ni idiomàtiques, ni futbolístiques, es veu, i en què els cunyats encara no havien assolit la condició de saberuts oficials.  Quins temps aquells…

Sigui com sigui, Sant Esteve és un dia de trànsit, festiu, a cavall entre Nadal i la rutina.  Enguany, gairebé sembla mig metàfora, mig brometa sense gaire gràcia, a propòsit de la realitat social.  Després de l’aturada nadalenca (d’un sol dia i amb prou feines), tornem a la normalitat informativa, declarativa i política en general.  I ho fem amb un peu a la mandra i un altre a l’esperança.  Ja veurem.  De tota manera, aquest retorn a la desitjada normalitat, en aquesta ocasió, és tota una incògnita, amb massa elements per resoldre, des de saber qui dirigirà el país a partir d’ara i com ho podrà fer, fins a veure quant temps més ha de durar la voluntat d’humiliar els nostres presos i exiliats polítics.

Confiem, un cop més, en la saviesa antiga.  Preparem canalons amb el que hem pogut salvar de la fartera d’ahir, aprofitem el que tenim i emprenem camí de tornada a casa, a les nostres rutines, a la nostra gent, a la nostra realitat i al nostre futur, per encarar la recta final de l’any que se’ns en va, i l’esperança d’un de nou i més positiu.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php