des. 222017
 

Ja ens hem comptat, els agradi o no, i resulta que no érem quatre gats, sinó que seguim sent prou com per formar una majoria parlamentària, però no prou com per passar el llindar del 50% dels vots emesos.  De fet, en unes condicions gairebé dantesques, amb líders amenaçats, empresonats o exiliats, que tenim -i tindrem- de tot, som allà on érem fa dos anys, si mirem percentatges.

Un detall gens menor:  tres llistes separades favorables a la independència.  Resultat:  s’ha cedit el primer lloc, el triomf electoral, a un partit de clara inspiració neofranquista, que ha tingut el mèrit d’aglutinar la immensa majoria del vot espanyolista, fent miques la presència del PP a Catalunya i deixant el PSC en una posició més que secundària, només sustentada pel que queda del seu tradicional electorat.  I cedir el primer lloc vol dir cedir bona part del discurs.  Artur Mas sap què és això i sap el suc que se’n pot treure.  Fem un moment de ciència ficció i imaginem una llista independentista única que hagués revalidat la majoria absoluta parlamentària amb gairebé un 58% de vots, pràcticament el doble d’escons i vots que el primer partit de l’oposició.  Imagineu els titulars d’arreu del món?  Doncs avui llegirem els reals, i diran tota una altra cosa.  La part bona, en qualsevol cas, és que la majoria silenciosa és ja una llegenda urbana.  Tothom ha parlat i ha posat les seves cartes damunt de la taula.

I ara què?  Doncs ara, abans de res, formar govern i reconstruir tot el que la poca destresa i el 155 han trencat.  I després, demostrar que un govern independentista és el millor, en el dia a dia i en tots els àmbits, per a aquest país.  Només així, d’aquí a quatre anys, els resultats podran ser uns altres.  No ens enganyem, som on érem fa dos anys, que no és poc amb tot el que ens ha caigut a sobre.  Cal saber llegir el resultat electoral correctament, no com fa dos anys, i construir una majoria social sòlida i més gran, fugint de fal·làcies i d’urgències, que la història és molt llarga i s’escriu cada dia.  I no oblidem que seguim estant sols, un 48% de vots ens perpetua com a problema intern d’Espanya.

Ciutadans ha guanyat unes eleccions a Catalunya, no ho oblidem.  Però l’independentisme és indestructible, malgrat les porres, les detencions, les prohibicions i les mentides.  Comencem a construir, amb noves idees i segurament amb nous lideratges, uns des d’aquí, uns altres des d’allà i alguns altres des d’encara molt més enllà.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php