des. 182017
 

Aquesta campanya electoral ens està deixant una sèrie de grans frases que convé retenir i valorar tant com mereixen perquè diuen molt de qui les pronuncia.  Una que ha passat, em temo, sense l’atenció que mereixeria és la del candidat del PP, que venia a dir que ser català no és dur un llaç groc, sinó pensar en català, dir te quiero i emocionar-se amb la roja.  Anem a pams, que la frase s’ho mereix.

D’acord.  Ser català no és dur un llaç groc.  Dur un llaç groc és ser demòcrata, és creure en la llibertat i en la justícia i oposar-se a l’existència de presos i exiliats polítics, i això no té res a veure amb la catalanitat.  El problema és que sembla que aquests valors, ara mateix, només els defensem nosaltres.

Seguim.  Ser català és pensar en català.  No necessàriament.  On ha quedat aquell tan enyorat per alguns “viure i treballar a Catalunya”?  Ara es veu que la catalanitat és un sentiment personal, íntim, que viu instal·lat en el pensament.  Resulta innecessari recordar que, seguint aquesta idea, ningú que vingui de fora serà mai català, perquè la seva manera de pensar s’articularà en una altra llengua.

Avancem.  Ser català és dir te quiero.  Si el pensament ha de ser en català, l’expressió, ni que sigui en l’àmbit domèstic i íntim de la parella, ha de ser en castellà.  Una cosa és pensar i una altra de ben diferent és dir.  Si seguim en l’àmbit de la llar hem de suposar que aquesta manera de parlar també serà la que s’ha de fer servir amb els fills, trencant, de passada, la transmissió generacional de la llengua.  Tota una declaració de principis dita en ben poques paraules.

Acabem.  Ser català és vibrar amb la roja.  Evidentment, ser català és, per damunt de tot, ser espanyol.  La nostra identitat ha de ser espanyola i els nostres referents emocionals -esportius en aquest cas- també.  Una identitat, una bandera, una llengua, una selecció.

Francament, si tot això que reclama García Albiol fos veritat, jo renegaria, sense pensar-hi ni un moment, de la meva catalanitat, perquè de cap manera m’hi podria sentir còmode amb aquests preceptes.  Però com que penso que no n’encerta ni una, seguiré a la meva, pensant, sentint, portant i dient el que em sembli, també dijous, quan vagi a votar.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php