des. 032017
 

Què fa que, amb el pas del temps, allò que abans ens feia tanta il·lusió, avui faci una certa mandra.  Potser les convencions, potser el somni de la joventut eterna, potser el cansament.  Qui ho sap.  Cada cas és diferent i cada realitat prou particular.

Fer anys, per exemple. Qui no recorda l’encís d’un aniversari de petit, o d’adolescent fins i tot, en què cada any era una conquesta, un pas més cap a la maduresa, cap a la singularitat, cap a la independència personal.  Amb el temps, però, els anys van dibuixant la vida en el rostre, en els gestos, pertot arreu i, en un moment donat, els records s’acumulen i el futur es fa incert.  Aleshores ens adonem que hem viscut, que encara som vius i que ens sobren ganes de seguir vivint, i això de fer anys és una barreja de motxilla mig plena i de paisatges encara per descobrir.

Avui fas anys.  Quants n’hem compartit ja, d’aniversaris?  Quants somnis i quantes fantasies?  Avui, un més.  Avui un nou projecte, un nou objectiu, una nova il·lusió que m’encantarà compartir amb tu, un cop més.  Bufa fort les espelmes dels somnis i demana un desig, que encara et queda molt per descobrir i molt per compartir.  Per molts anys.



 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php