set. 292017
 

Què quedarà de tot el que estem vivint d’aquí a uns dies?  Què quedarà quan baixi la marea d’aquest no parar d’adrenalina que corre pels carrers i places del nostre país?  Què quedarà quan torni la normalitat i el futur es pugui endevinar més enllà de la immediatesa d’un diumenge per a la història?  Sincerament, no tinc ni idea, però si llegim amb atenció tot el que ha passat les darreres setmanes, tindrem pistes que ens ajudaran a entendre l’autèntica importància, o segons com, transcendència d’aquests darrers dies.

Després de setmanes d’atacs constants contra tot tipus de llibertats, des de la d’expressió fins a la de reunió, i després de veure violats tota mena de drets, quan la policia entra, violenta, incauta, amenaça… sense cap garantia judicial, o quan hem vist fiscals iniciar processos que estan condemnats a l’oblit, perquè són legalment i jurídicament insostenibles, només podem pensar que quedarà, tot plegat, en no res i poc més.  De tota manera, el mal ja haurà estat fet, la tensió que calia crear ja s’haurà creat (encara que hagi servit de ben poc) i poca importància tindrà, per a aquells que des del govern o des de l’oposició no en tenen cap interès, la imatge dictatorial i repressora que han projectat al món, d’aquell estat que tant diuen defensar.  Al cap i a la fi, potser ha estat el seu retrobament definitiu amb una realitat amagada.

D’altra banda, a Catalunya hem viscut situacions ben insòlites, que també hauran de deixar el seu pòsit.  Hem vist una gran part de la societat fent costat, sense fissures, a uns responsables polítics, més enllà de posicionaments ideològics.  Hem vist aquests alts càrrecs donar la cara realment i assumint tota la responsabilitat que ostenten.  Hem vist la nostra policia, tants cops atacada i enemiga, com un aliat a qui cal agrair, fins i tot, la seva feina.  Hem vist pagesos, intel·lectuals, bombers, alcaldes, estudiants, religiosos, informàtics, periodistes, professors, advocats, impressors… units com mai en una mateixa causa.  En resum, hem vist un país cohesionat, una societat sòlidament unida en un mateix objectiu.

Ja veurem què passarà la setmana que ve i les que han de venir, ara que hem vist l’autèntic rostre del feixisme, i també el de la dignitat.  Si sabem mantenir la inèrcia d’aquests dies, molt més enllà del que acabi sortint de diumenge, penso que tenim raons més que sobrades per a ser ben optimistes.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php