Set 082017
 

Ahir, nova sessió (per dir-ne d’alguna manera), nou esperpent dels grups unionistes, repetició de la filibustera jugada del dia abans i aprovació final de  la Llei de transitorietat jurídica i tot plegat.  Massa previsible tot plegat, i massa lamentable.

Però sigui com sigui, som on som.  Aquí, amb el desplegament legislatiu que calia i allà amb el judicial que era de suposar.  Tot en ordre, les espases ben altes, a l’espera de veure com en poques setmanes desapareixen els dubtes que fa anys que anem arrossegant.  Qui se’n sortirà millor?  Aviat ho sabrem.

Avui, més enllà de les cròniques i comentaris que ja faran tots els mitjans, ara que hi ha teca de debò per opinar i especular, em ve de gust recordar una bonica cançó occitana (ara que ja sabem que una part del nostre país és occità) que ens recorda que rere un cim sempre hi ha un altre cim, rere una llum una altra llum i que la llibertat és l’únic camí.  No perdem la perspectiva, a aquestes alçades.   En aquest enllaç trobareu una petita contextualització en clau catalana de la cançó i també la traducció de la lletra.  Fins dimarts, a veure com estarà el pati aleshores.

YouTube Preview Image

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php