ag. 252017
 

I si algun dia comencem a deixar que determinades coses flueixin de manera natural?  Començo a estar una mica tip de viure a cop de performance.  Alguna que altra, en un moment determinat, està molt bé, i cal, però quan la cosa es converteix gairebé en hàbit, francament, em salten les alarmes del dirigisme. I no m’agrada gens.

Aquest petit comentari ve a to de la manifestació de demà a Barcelona i la ridícula disputa de banderes i samarretes que s’ha muntat.  Que si no s’hi han de portar banderes, o sí.  Que si les banderes han de dur crespons negres.  Que si cal dur una samarreta blava com a símbol de pau, o del que sigui…  Si us plau, que ens hem begut l’enteniment?  Que no som capaços ni de respectar els morts i convocar una gran manifestació amb un únic objectiu, d’altra banda tan clar i contundent com ara el tristament famós “no tinc por” perquè quedi clar que ni un atemptat ni els que puguin venir no ens paralitzaran com a país ni com a societat?  Que hem de fer sempre el numeret i convertir un acte, en el fons, de condol, en una festa d’esplai (amb tot el meu respecte cap als esplais)?

Caldria recuperar una mica el seny i tornar a distingir què fem en cada moment i com cal actuar en cada cas.  Demà hi haurà una manifestació per quinze persones mortes.  Elles, les seves famílies i el suport de la gent són l’únic objectiu.  No ho oblidem, i no ens perdem, com tants i tants cops, en una estètica inútil i, en aquesta ocasió, del tot improcedent i absurda.  La maduresa com a país també es demostra en aquests detalls gens menors.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php