Jul 252017
 

Ja era ben fosc i la nit breu d’estiu ja senyorejava completament.  Poca gent en aquell carrer i un semàfor vermell que em fa aturar una estona.  Potser aquella gairebé absoluta absència d’activitat va fer que em fixés en una parella que va creuar davant meu.  Devien tenir uns quinze o setze anys, a tot estirar.  Ell, prim, amb samarreta de color indefinit, pantalons pels genolls i una gorra que no acabava de trobar l’encaix correcte en un cap encara a mig fer, com delataven un bon grapat de grans a la cara.  Ella, samarreta blanca, texans, una rosa vestida amb un embolcall vermell i un somriure d’orella a orella que irradiava felicitat i il·lusió.  Agafats de la mà, amb pas tranquil, aliens a tot i a tothom, van creuar davant meu fins que es van perdre per la cantonada i el semàfor em va donar pas.

Tot reprenent de nou la meva marxa vaig pensar que aquells dos adolescents, d’alguna manera o altra, tenien motius per estar contents, per creure i apostar més per l’esperança que per l’experiència, i per creure en futurs on tot és possible i on els ulls oberts de bat a bat encara ho tenen tot mirar i per descobrir.  Hi pot haver res més bonic?

Finalment vaig arribar al meu destí i ens vam retrobar.  Jo, amb les mans a les butxaques, com sempre, i tu amb una bossa vermella plena de records i de sensacions agradables.  I vam tornar a casa, i la nit ens va regalar la seva abraçada fosca i esquitxada d’estels.

Avui és dimarts i ja clareja.  Avui pot ser un gran dia -el nostre i el de tothom-, si volem i si ens el sabem mirar amb ulls d’innocència i d’esperança.  Ens hi posem bé i fem que tot pugui ser possible?

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php