jul. 142017
 

Fas un acte polític, posem per cas al Teatre Nacional de Catalunya, i la Guàrdia Civil l’escorcolla en busca de qui sap què, mentre aquells que ordenen l’actuació s’omplen la boca parlant de llibertat d’expressió, per exemple.  Això és el que tenim, i això és tot el que podem esperar.  Res més.

Quan qualsevol acte, qualsevol opinió, sistemàticament obtenen per resposta o bé una negativa, o bé, directament, una investigació fora de lloc, aspirar a la convivència és ben bé somiar truites.  Altra cosa, però, és saber si estem (estan) disposats a pagar el preu de marxar realment, o si l’actitud seguirà sent la d’aquells coloms que plogui o nevi, es mantenen immòbil al fil de la llum que permet que la casa funcioni, perquè és l’espai que coneixen.

Vivim temps de molts dubtes.  Els més optimistes parlen de territoris desconeguts i de futurs sense precedents.  Potser tenen raó.  I tant de bo que així sigui.  De moment, tota la seguretat que tenim és la dels fets que podem avaluar, i els fets són el que són: un assetjament constant, una amenaça constant i una intromissió en el més profund de la nostra intimitat col·lectiva constant.  Amb aquests elements mirarem de passar un estiu que no serà com qualsevol altre i amb aquestes peces (amb aquestes incerteses, fins i tot) haurem de construir el demà.  O l’ahir, qui ho sap.



 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php