Mai 282017
 

Si anem a buscar una de tantes definicions de la por, podem dir que és una emoció desagradable causada per la presència, real o no, d’un perill, que sovint prové d’un risc o d’una amenaça, ja siguin fonamentats o no.  Fet i fet, és una qüestió de percepció de la realitat que durant segles i més segles ha servit als animals, entre ells els humans, per sobreviure.

Segurament pel seu caràcter ancestral, ens hem acostumat a la por i l’hem convertit en un afer domèstic, gairebé.  Ens fa por el futur.  Patim per què passarà demà, o l’any vinent, si tindrem feina o no, per com els anirà als nostres fills, per si els nostres somnis seran una mica realitat.  Patim, al capdavall, rumiant si ens en sortirem tal com ens agradaria.  Però patim també pel que pot arribar a passar, i se’ns encenen totes les alarmes.

De tota manera, hi ha una por encara més intensa i més dolorosa:  la por que viu en el present, la por que ens adverteix d’amenaces immediates, tangibles.  Aleshores, el futur és l’únic refugi possible, i ens agafem a l’esperança que les coses milloraran, o a la religió, o a les fantasies, i això fa el dia a dia més suportable.

Present i futur.  Por i esperança.  Potser són dues cares de la mateixa cosa.  Potser són l’anvers i el revers de l’existència, a mig camí entre el que som i allò que voldríem.  Si hi ha harmonia entre totes dues, tot és prou senzill.  Si no, la por apareix, i amb ella l’angoixa.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php