Mai 262017
 

Això del procés cap a ves a saber on segueix deixant notícies, si més no, curioses.  El darrer capítol, de moment, el creuament de cartes entre els presidents català i espanyol.  Res de nou.  L’un proposa diàleg per a fer un referèndum i l’altre respon que la llei no ho permet.  Res que no sabéssim.  Assumpte tancat.

Sovint es parla d’aquesta qüestió, en sentit metafòric, com d’una partida de cartes, o d’escacs, per allò de no descobrir el joc, per fer servir l’estratègia i tot plegat.  Francament, a hores d’ara més em sembla una guerra de trinxeres que no pas cap altra cosa.  A una banda, la trinxera és la voluntat popular i, a l’altra, una determinada interpretació de la llei.  I així seguim mes rere mes, disparant quatre trets poc més que a l’aire, però sense avenços destacables.

El gran problema de les guerres de trinxeres és el desgast terrible que infringeixen a les tropes.  I aquest comença a ser un perill real, a aquesta banda del camp, sobretot.  Sense cap victòria, per petita que sigui, la posició contrària es va consolidant i enfortint.  Potser sí que val la pena pensar en allò de l’estratègia i el joc d’escacs, però, què voleu que us digui, ara com ara, no hi veig cap pla prou sòlid que pugui dur a anunciar escac i mat.  De moment, taules, i amb prou feines.  I així no anem enlloc.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php