maig 092017
 

Algú va dir que en política es pot fer qualsevol cosa menys el ridícul, i molt em temo que en aquesta mena d’esperpent que s’està convertint el cas Pujol, el ridícul més estrepitós està assegurat.  Cada dia que passa sabem més detalls, i cada detall nou acaba sent més absurd que l’anterior.  Ara li toca el torn a la matriarca de la família, Marta Ferrusola, la mare superiora, segons hem sabut que es feia dir.

Tot plegat resulta molt absurd i molt penós, des de la declaració aquella a la comissió parlamentària corresponent, amb les ja famoses expressions del tipus que la família Pujol va amb una ma al davant i una altra al darrere, o que no tenen ni cinc, fins al moviment de missals (milions) cap a la biblioteca del capellà de la parròquia (fill gran de la família).  Molt trist per a una gent que en el seu moment va arribar a ser posada com a model família catalana burgesa i d’ordre.  Cal tirar d’hemeroteca per recuperar el lema “això és una dona”?

Però la vida és així i, no ens enganyem, si tirem 25 o 30 anys enrere, la rumorologia popular anava plena de la capacitat d’influència i de la omnipresència de la dona i fills de l’expresident.  I ja se sap que la saviesa popular sempre és molt sàvia.  De tota manera, hi ha espectacles que ens els podrien anar estalviant, si més no per no donar munició a tots aquells que els aprofiten per anar contra el país i no contra uns suposats delictes.  A banda del mal col·lectiu, cadascú que respongui dels seus actes.  Tal faràs, tal trobaràs.



 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php