abr. 262017
 

Quan a no hi ha arguments ni capacitat de raonar, apareixen la demagògia i l’insult.  Així de fàcil.  A Catalunya ho sabem prou bé.  Quan el debat racional deixa els nostres contrincants sense recursos, la intel·ligència deixa pas als fantasmes dels nous catalans, dels xarnegos i, darrerament, oh sorpresa! al masclisme.

Justament això és el que ens ha regalat l’expresident espanyol Rodríguez Zapatero quan, per tal de defensar la candidatura de Susana Díaz a la secretaria general del PSOE, ha parlat dels prejudicis que hi ha a Catalunya cap a les dones i cap als andalusos.  Sí senyor, no es pot ser més feble, intel·lectualment parlant.  Aquests dies Zapatero ha rebut respostes de tot arreu, i dubto que cap li hagi agradat gaire.  Jo, per no repetir el que ha dit tothom, el convidaria, senzillament, a veure la televisió, concretament els programes de producció nacional, i que em parli de quin tracte reben les dones ens els de producció catalana i quin en els de producció espanyola.  I ja posats, també els andalusos.  I després, que torni a dir el que va dir, si encara pot, sense avergonyir-se de les seves paraules.

És tan habitual i tan trist que l’argument per enfrontar-se a nosaltres hagi de ser l’anticatalanisme, a Espanya, i els fantasmes dels emigrats, a Catalunya, que ja cansa.  Però si el reforç argumental ha de venir de la pretesa discriminació de les dones, tot i que hi és, com a tot arreu -no ens enganyem-, tot i que no amb la contundència d’altres llocs, malament rai.  I volen que confiem en aquesta gent.  Ho tenen clar.  Que vagin tirant avall.



 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php