Feb 242017
 

Vagi per endavant que no sóc jutge i que, per tant, em guardaré ben prou de fer determinades valoracions.  L’advertiment em sembla necessari abans de parlar de la sentència que s’ha dictat sobre el cas Noos i que ha deixat una infanta lliure de tota culpa per ignorància de tot el que passava al seu voltant i un marit d’infanta condemnat a 6 anys de presó, però que no hi farà cap, ni haurà de pagar cap fiança.  Vist així, normal normal no sembla.

Diu la dita que la dona del Cèsar, a banda de ser honrada ho ha de semblar.  Si ampliem una mica el cercle familiar, hauríem de dir que la filla, o la germana, com vulgueu, i el gendre, o cunyat, trieu, del Cèsar (diguem-ne rei) també.  I el cert és que cap pinta d’honradesa no en fa, tot plegat.  Si hi afegim que la feliç parella viu a Ginebra (irònic per a qui ha estat condemnat per delicte econòmic) i que disposen de plena capacitat de fer i desfer i voltar per on els vingui de gust, la cosa no lliga amb determinades condemnes en què músics o titellaires fan cap a la garjola.  Això per no parlar d’altres grans defraudadors de primera línia que també, a poc a poc, van acabant entre reixes.

Costa molt d’entendre i encara costa més de pair.  Personalment m’ofèn, no ho negaré.  Amb sentències com aquestes costa moltíssim creure en allò de la justícia igual per a tothom.  Potser és que la justícia, a més de ser justa, ho ha de semblar.  I no és el cas.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php