Feb 082017
 

La paciència és aquell estat mental que ens permet controlar determinats impulsos i mantenir una determinada conducta malgrat totes les dificultats.  En aquest encara confús segle XXI, la paciència pot semblar una virtut que cotitza a la baixa davant de la pressa i dels canvis constants.  De tota manera, ni que només sigui de tant en tant, està bé reivindicar-la i recordar que la paciència té molt a veure amb la temperança, una de les virtuts cardinals i, per tant, s’oposa no tant a la immediatesa com a la ira, que acostuma a ser companya de viatge de la impaciència.

Ben mirat, ens passem la vida esperant.  I tota espera requereix paciència.  Esperem una resposta, una oportunitat, un canvi, un resultat, un cop de sort, algú especial…  En el fons, sempre esperem, però no sempre som prou conscients que l’espera és enemiga de l’ànsia, i així ens va.

Ara que vivim temps de canvis, o que els mitjans així ens ho anuncien amb les seves trompetes triomfals o apocalíptiques, segons qui les faci sonar, la paciència hauria de tornar a ser moneda d’ús corrent, i segurament tot seria més fàcil o, si més no, més portador.  La pena és que n’estem perdent el costum, de ser pacients, en aquests temps de solitud i d’individualisme.  Avui em ve de gust retrobar la paciència, i retrobar el plaer de no esperar sol, perquè l’afecte i la gratitud també són valors que caldria no arraconar.

 

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php