On es venen les cataplasmes contra la pena, les pastilles contra la tristesa, els xarops que posen remei a la desil·lusió, o l’esparadrap que subjecta les angoixes? Francament no ho sé, tot i estaria bé trobar un remei més o menys definitius als mals que de vegades el nostre propi cos ens causa i que mai no tenen fàcil solució, per més que alguns diguin.
De moment, i a falta de tractament millor, quan les cabòries ataquen, el més efectiu encara és deixar-nos anar entre els braços d’aquells que sempre tenim al costat i que, a falta de bruixots i sanadors, poden escalfar-nos l’ànima i asserenar el pensament, amb aquell remei misteriós i antic que coneixem com a amor o tendresa.
Potser són coses de l’edat, o que és diumenge -que no sé que hi té a veure-, però avui valdria la pena recuperar les abraçades i les carícies -i fins i tot una bona dosi de petons-, i potser així la festa serà una mica més completa, i tots plegats una mica més feliços.
