Nov 112016
 

Divendres, un cop més.  Quan encetem la setmana, d’una manera o altra mirem de lluny cap al divendres, amb l’esperança que sigui més o menys agradable el temps que ens hi separa.  I gairebé sense adonar-nos, ja hi tornem a ser començant aquest dia on tot s’acaba, o on tot comença.

El divendres és el dia de tancar assumptes pendents, de posar punt i final a la setmana, i també és el dia de fer projectes per a un cap de setmana de rutines i expectatives diferents.  Avui és aquest dia de fer balanç i d’imaginar futurs immediats.

Aquest divendres em ve de gust oblidar la realitat, aparcar per una estona la rutina, i dedicar aquestes ratlles a fer un petit homenatge a la complicitat, a l’estimació sincera i incondicional.  Al capdavall, a aquest motor invisible que ens convida a començar el matí amb la il·lusió que avui mateix, o qualsevol altre dia, pot ser un gran dia que val la pena compartir amb aquells que estimem i que ens estimen.  Així és molt més fàcil valorar el que hem viscut i imaginar el que encara ha de venir.

YouTube Preview Image

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php