Oct 242016
 

Ens agradi o no, el calendari va fent, implacable.  Passem full i ja som dilluns, encara entre la ressaca d’un patètic i esperpèntic espectacle polític de diumenge i la perspectiva de quatre anys més de govern hostil a Madrid.  És tot el que dóna de si la política espanyola, es veu.  Punt.

Però com que no només vivim de política -malament rai si així fos-, també encetem una setmana que penso que serà prou moguda, a cavall entre comiats i retrobaments, entre emocions i descobertes.  Si fa no fa, potser set dies com qualsevol altres, o pot ser no.  Sigui com sigui, obrim pàgina d’una setmana que ens abocarà al canvi d’hora, a la foscor a mitja tarda i a l’entrada per la porta gran a la tardor més intensa.

Així és que, amb aquest panorama per davant, més val prendre’s la cosa amb il·lusió i fer una conjura íntima i personal perquè els dies que tenim al davant acabin sent positius i, si pot ser, dignes de recordar i tot.  Al cap i a la fi, bona part d’allò que finalment seran dependrà només de nosaltres i del nostre ànim.  I ja se sap, que nosaltres, almenys nosaltres, no ens podem fallar.  I no ho farem.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php